Què tal, estudiants?
Ara ja sou una mica menys aprenents d'estudiant i una mica més estudiants!
Tinc entès —perquè m'ho expliqueu vosaltres—que us n'esteu sortint força bé, tot i que és el primer any, tot i que ja no sou petits (tampoc tan grans com us penseu, ep!), tot i que el canvi de l'escola Primària a la Secundària no és tan fàcil i cal adaptar-s'hi a poc a poc.
I ja només ens faltava, per acabar-ho d'adobar, aquesta maleïda pandèmia. El Coronavirus, la Covid-19, ja li podem dir com vulguem, que aquest és un factor amb què ningú no comptava i mite'l! aquí el tenim, per complicar-nos la vida!
Bé, doncs us volia recordar que aquí teniu aquest blog, i que hi podeu escriure el que us vingui de gust. Veig que ja hi heu penjat un poema (preciós, per cert) i això m'ha animat a donar-vos ànims també a vosaltres perquè intenteu escriure-hi.
Penso que també podríeu comentar als vostres nous companys, companyes i amics i amigues, animant-los a que vinguin a llegir i a comentar, si ho desitgen. No deixa de ser un altre mitjà de comunicació... menys fàcil que el whatsapp o el hangoust aquest, però potser més profitós i tot!
Apa, que continuï anant molt bé!
Salut a tothom!
Un exemple de les coses que s'hi poden fer, al blog: penjar-hi fotos, si voleu... que no compliquin la vida. Aquí en teniu una d'un d'un dels gats de casa meva (que no és meu sinó d'en Gerard i la Sara):
El Mies, quan era petit
